Durant aquestes vacances vam llegir dos capítols del llibre que llegim en veu alta a classe. Avui hem llegit les nostres crítiques periodístiques i n'hem escollit una. Aquí la teniu, esperem que la gaudiu.
Aquest llibre parla sobre la vida de d'una nena de 10 anys que és tetraplègica, que no pot parlar i es comunica mitjançant paraules escrites i dibuixos: la Melody.
Viu amb els seus pares, la Penny que es la seva germana petita, i la seva gosseta Crocant.
En el primer capítol, ens parla dela relació amb els seus pares, sobretot amb la seva mare. Una mare que es preocupa per la Melody, que l'entén emocionalment, que sap quan es troba malament i que sap en cada moment que desitja la seva filla , es preocupa de tenir-la informada del que passa al seu voltant i de que estigui distreta amb activitats d'oci com la lectura, cinema. Així, la Melody entén perfectament el que li passa a la seva mare, quan està trista, cansada, ...
En el segon capítol la Melody se sent molt feliç pel fet de tenir una cadira de rodes elèctrica nova que la fa sentir més lliure i independent. També se sent molt feliç, per començar el nou curs amb una nova professora la qual li cau molt bé. També per una nova activitat escolar com les classes d'inclució. A l'assignatura de música que gràcies a elles s'intercanvien i s'aparellen fent noves amistats amb altres nens.
La Melody fa una bona amiga que es diu Rose.
Per a mi, aquesta historia és trista per la malaltia que té la Melody, per que se sent marginada, diferent dels altres nens però al mateix tempr és molt bonica per que tracta temes com l'amor de mare i filla. Una nena que tot i la malaltia que té, és molt intel·ligent. Una historia que evoluciona positivament i arriba a sentirse integrada descobrint l'amistat amb una barreja de sentiments com la felicitat, la por, l'il·lusió.
Text escrit per: Dani
